Un pacient porta per primera vegada la seva experiència de 42 dies a l’UCI a causa de la Covid-19, al teatre

“42 dies” s’estrena el pròxim 7 d’abril i ha comptat amb el suport i patrocini de l’Hospital de Campdevànol, on també va estar ingressat

28/03/2022.- El Teatre Comtal de Ripoll acollirà el pròxim dijous 7 d’abril l’obra 42 dies, una proposta teatral-documental que per primera vegada porta a dalt d’un escenari l’experiència real viscuda per una persona greument malalta a causa de la Covid. Es tracta del ripollès Ramon Verdaguer, de 63 anys, qui va passar 42 dies a l’UCI i amb un pronòstic del 95% de possibilitats de morir. Sortosament, no va ser així i avui aquest projecte que parla de la seva experiència s’ha presentat a Ripoll, amb el director i dramaturg, Jordi Pérez, amb el mateix protagonista, Ramon Verdaguer, i l’alcalde de Ripoll, i gerent de l’Hospital de Campdevànol, Jordi Munell i Joan Grané respectivament, institucions que han donat suport a aquesta iniciativa. Es dóna el cas que Verdaguer va estar ingressat a l’Hospital de Campdevànol, on hi va fer tota la rehabilitació.

42 dies està basada en els escrits que Verdaguer va fer mentre es recuperava “i que em servia de teràpia”. Ha explicat que d’aquests 42 dies no recorda res “però si recordo com era i com em vaig despertar i va ser molt dur. Estava totalment desfet”. Verdaguer va tenir una rehabilitació molt complexa i amb diverses complicacions, i l’hi han quedat seqüeles “però també unes ganes enormes de viure”. Verdaguer es representarà a si mateix, no obstant això també comptarà amb l’ajuda d’un altre actor, Àlex Galimany. Va ser el mateix Verdaguer qui es va posar en contacte amb l’actor i director, Jordi Pérez, perquè li donés un cop de mà i en fes la dramatúrgia: “En Ramon em va dir que el 7 d’abril faria un any que li havien donat l’alta i que ho volia celebrar a dalt de l’escenari”, ha recordat. Verdaguer també ha insistit que es tracta d’una obra “amb final feliç i amb un missatge d’esperança” i que el que ha pretès és “fer un sentit agraïment a tota la gent que m’ha ajudat a respirar”. Verdaguer va passar primer per l’Hospital de Campdevànol, després a Can Ruti (on va estar intubat) i també el Trueta de Girona.

Pérez, a l’hora de fer la dramatúrgia va entrevistar-lo a ell, però també a la seva família i d’aquí n’ha sortit “aquest projecte que combina teatre i documental”, ja que també s’inclouen les gravacions de trucades que la família feia al metge, i vídeos. L’aposta de fer-ho en un format íntim respon al fet que a en Ramon li han quedat seqüeles a la veu “i vam creure que el més idoni era fer l’espectacle en petit format. Pérez s’ha mostrat molt content per la resposta que ha tingut de moment l’obra, ja que les entrades de les quatre funcions que es faran a Ripoll s’han exhaurit. L’objectiu ara és portar l’obra 42 dies a altres municipis i comarques.

A la presentació també hi ha estat present el gerent de l’Hospital de Campdevànol, Joan Grané, que ha explicat que quan Ramon Verdaguer li va presentar el projecte, li va dir que un dels motius de per què el feia “era per poder agrair als professionals sanitaris tota la seva tasca durant la pandèmia”. Verdaguer també va estar ingressat en dues ocasions a l’Hospital del Ripollès en la seva lluita contra la Covid. Grané ha aprofitat aquest moment per recordar la resposta “admirable” dels professionals sanitaris d’arreu, a l’hora de fer front a la pandèmia “quan ningú sabia a què ens enfrontàvem”. L’Hospital ha cedit divers material sanitari per representar l’obra, així com un patrocini. L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha dit que “és un projecte local, però també universal, pel que ha representat aquesta pandèmia”, i que malgrat que és una vivència personal “és d’agrair que es pugui compartir amb tota la societat”.

Ramon Verdaguer es va contagiar de la Covid a principis de febrer, i no va sortir del malson fins a mitjans de març. El 7 d’abril va rebre l’alta, malgrat que li han quedat seqüeles a una cama, a la veu i a la vista. Tot i així, ell hi afegeix: “Però estic viu”. És una persona molt coneguda al Ripollès, ja sigui pel seu caràcter extravertit, alegre i inquiet, o per la seva afició al teatre amateur: “Vaig ser molts anys en Bato dels Pastorets de Ripoll”, explica, i per ell és un repte poder portar els seus 42 dies, més enllà de la seva comarca. 42 dies no és una història tràgica ni un drama. Té moments de tot, però sobretot desprèn esperança i agraïment.

L'obra de teatre també s'ha convertit en un llibre que veurà la llum el mateix dia de l'estrena de l'obra de teatre, el 7 d'abril.